| Estudis
sònics i d’impacte acústic
El soroll ha esdevingut un dels problemes importants
que en major o menor grau afecten la nostra societat.
El tipus de vida actual (mobilitat freqüent,
augment del trànsit, etc.) fa que aquest contaminant
s’estengui a un ritme considerable.
La gestió ambiental del soroll
ha de tenir com a finalitat que l’activitat antròpica
en el territori no generi nivells que molestin o incomodin
l’home o els ecosistemes naturals. Aquesta finalitat
s’assoleix aplicant en el territori criteris de prevenció,
de control i de sanejament o reducció.
Els instruments legals reguladors que permeten actuar sobre
les activitats perquè no generin molèsties
de soroll als habitants són:
- les ordenances municipals de protecció contra
el soroll
- l’adopció d’objectius de qualitat
sonora en les diverses figures del planejament
- la normativa sectorial (normes bàsiques d’edificació, reglament IIAA, normativa sobre avaluació ambiental,
etc.).
Els estudis
d’impacte acústic, que s’inclouen
en els estudis d’impacte ambiental com un annex, es
redacten segons la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció
contra la contaminació acústica.
L’objecte d’aquesta Llei és regular les
mesures necessàries per a prevenir i corregir la
contaminació acústica que afecta als ciutadans
i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions,
i establir un règim d’intervenció administrativa
que sigui aplicable a tot el territori català.
Segons l'article 9 d’aqueta Llei, els ajuntaments
han d’elaborar un mapa de capacitat acústica
amb els nivells d’immissió dels emissors acústics
als quals és aplicable aquesta Llei que estiguin
inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població
i, si escau, les zones del medi natural, a l’efecte
de determinar la capacitat acústica del territori
mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat
acústica en l’àmbit del municipi respectiu.
En els estudis d’impacte acústic es fa una
determinació dels nivells d’immissió
sonora a l’ambient exterior produïda pels mitjans
de transport, el veïnat, etc., mitjançant sonòmetre.
A partir de l’anàlisi
acústica de la capacitat
del territori i de la nova infrastructura o activitat, s’avalua
l’impacte acústic
i es determinen les mesures atenuadores
de l’emisor i/o el receptor.
En el cas d’infrastructures de transport es calcula
també la previsió
sonora mitjançant mètodes
de simulació que s’apliquen en funció
de la IMD, el tipus de ferm, la velocitat específica,
el % de vehicles pesants, l’atenuació segons
la distància, etc. i a partir d’aquesta previsió
es proposen mesures correctores
per a minimitzar l’impacte acústic, com pot
ser, per exemple, la instal·lació de pantalles
acústiques.
|